Estudiar? Si fos una professió, seria la meva sens dubte: estudiadora professional!

Potser per curiositat innata, per tafanera o potser perquè em considero una completa ignorant i vull deixar de ser-ho; no sé ben bé quin és l’origen d’aquesta obsessió, però m’encanta aprendre. I com a conseqüència del món social a on he nascut, per aprendre, m’han ensenyat a estudiar.

I sí, he estudiat molt, des de que tinc ús de raó. I era molt conscient de què m’encantava estudiar des de ben petita. Tant m’agradava, que triar una de totes les coses que m’interessaven va ser un drama titular de la meva adolescència.

“Per què em fan triar entre arts o ciències?! Per mi és incompatible viure sense una de les dues!” I tant em vaig saturar, que vaig acabar estudiant allò que no sabia el què era, per inèrcia, perquè quan surts del batxillerat et diuen: “Has de fer una carrera!” I sí, vols seguir estudiant, però potser encara no saps el que t’agrada de veritat. O potser no ets conscient.

Jo sí que n’era conscient: volia seguir estudiant. Però sabeu del que no era conscient? De què durant tot el meu procés d’aprenentatge, fos quina fos la matèria, sempre hi havia un comú denominador: UN LLAPIS I UN PAPER , i algun subjecte a dibuixar.

Sempre dibuixava: les parts de les flors a biologia, geometries a química, les forces que exercien dos cossos a física, les funcions a matemàtiques, la caverna i les seves ombres del mite de Plató a filosofia… i així podria passar-me hores.

Perquè per a mi, dibuixar és sinònim d’aprendre. És entendre unes formes, com funciona tot el que hi ha en un cos, com es mouen les forces, com afecta la llum sobre elles, com juguen les ombres, com s’han unit les peces… I aquesta observació innata, és el que em feia entendre els coneixements que em permetien aprovar.

Bé, ara us ho estic explicant aquí molt fàcilment, però han estat 30 anys de la meva vida que no han estat així de fàcils: voltant d’aquí cap allà, aprenent això i allò, i veient què m’encaixava i què no, iniciant estudis que no acabava per desil·lusió… He voltant tant, que he acabat treballant fent falles infantils a València. Jo! Que no havia vist una falla en la meva vida!

I ara m’ha passat una cosa. Potser què m’he fet gran, potser perquè ara tinc allò que es diu maduresa i responsabilitat, potser perquè ja començo a pensar en el futur i no en el present… Però ara, m’han entrat ganes d’aprendre A ENSENYAR! Sí, com ho sentiu, crec que m’agradaria ajudar a aprendre a persones en el futur.

Encara no sé o no tinc una idea clara del que vull ensenyar a la gent, però sí que sé que un llapis i un paper i un subjecte a dibuixar, segur que hi seran. I segurament també hi haurà pintura, i algun subjecte a modelar o esculpir, perquè també m’han ajudat molt a aprendre.

I per a ser professora necessito títols, i per això estic aquí. Per aprendre a ensenyar, per a empapar-me en una matèria que em porta acompanyant tota la vida, i per a fer algo que havia d’haver fet fa molts anys enrere.

Estic segura que aprendré d’allò més!

Gràcies per llegir-me.

P.D.: La image destacada és un dels projectes que estic realitzant a dia d’avui i que entrego el proper 14 de març a les falles de València.